Oscars i Gèneres

Ja han arribat, ja són aquí. Aquesta matinada Hollywood celebra la seva festa anual i els famosos ja fa dies que estan posant-se guapos. Els Oscars ja són aquí. I tinc unes poques preguntes.

És The King´s Speech un drama? Ho és Black Swan? I què és Inception? Toy Story 3 està nominada a la millor pel·lícula, i no tan sols com a film d’animació, per què?

Els gèneres es deformen, pateixen canvis, i no només quan parlem de projectes experimentals. Que li diguin a Darren Aronofsky (aquest pot ser, a la fi, el seu any) que porta anys lluitant per explicar les coses des d’un òptica diferent, i ara sembla que la indústria més comercial el comença a entendre. I és que la seva particular versió del Llac dels Cignes està meravellant a tot tipus de públics.

I com ha crescut aquest Christopher Nolan amb Inception. Va posar a prova els nostres nervis i la nostra imaginació i, a més a més, ens va donar una bona dosis dramàtica amb una Marion Cotillard encantadorament fosca, enamorada d’un Leonardo DiCaprio que fins i tot pot convèncer. Acció intel·ligent amb tocs de drama?

Teoria: Un gènere literari serveix per a que l’escriptor no es desvií del seu camí. Portem milions d’anys explicant històries, i si s’han creat unes fórmules és perquè ens són inherents. Allunyar-se’n podria resultar perillós. La imaginació serveis per jugar dins d’uns límits, unes fórmules universals que situïn als receptors, que permetin que entenguin allò que veuen, llegeixen o escolten. La alliberació de la creativitat fora dels límits ha portat a molts a una total incomprensió i a pocs a una autèntica genialitat.  

True Grit, The Fighter o Winter’s Bone haurien de ser les preferides, no? No del tot...

Què és The King´s Speech? Una genial mostra d’humor intel·ligent sense perdre el contingut dramàtic. Drama doncs? Comèdia? Les dues?

Què és Black Swan? Drama? Film sobre el ballet? Thriller psicològic? Esquizofrènia? Reflexió filosòfica sobre el patiment de l’artista entregat? Això és un gènere?

Per què, tot i no poder definir-ho, veus el film i entens perfectament el missatge?

No sabem com, però els límits es poden transgredir sense perdre el sentit. I no tan sols això, sinó que es poden canviar. Bé, l’essència potser no canviarà, però sí la forma. Ja no és tan estrany explicar històries on els passos delimitats pels gèneres estan canviats de lloc i cada cop més amagats. I tot i així funciona. Ningú és perd, perquè hibridar no és una aventura, és un fet natural.

La hibridació és aquí, sempre ho ha estat.