dimecres, 11 de maig del 2011

Calor i música

La primavera ja fa temps que és aquí, els amants de la música i la cultura ja hauran gaudit de cites com el SOS 4.8 (tot un èxit enguany) i estaran preparats ja pel Primavera Sound, amb entrades comprades i amb la seguretat de passar-s’ho d’allò més amb un dels més consolidats festivals independents del moment. Però un cop la primavera acabi, que serà abans del que pensem, arribarà l’estiu. Juny portarà unes quantes propostes, com el més que internacional Sónar. I el mes de juliol arribarà ben carregat de més festivals, molta música i molta hibridació.


La música catalana (i espanyola) ha ressorgit i per fer-ho s’ha reinventat, hibridant formes ja conegudes per crear nous productes desconeguts fins el moment i que fa uns anys ningú hagués pensat que recollirien tants èxits. Des del inclassificable pop dels més que consolidats mallorquins Antònia Font, fins als grups emergents com Nueva Vulcano (rock fet a Barcelona i en castellà), El Petit de Cal Eril i Joan Colomo reivindicant la creativitat. També Russian Red i la seva bellesa folk aclaparadora o Vetusta Morla (totes dues propostes arribades de Madrid), passant pels ja una mica veterans i postmoderns Dorian, fins al costumisme folk català de moda dels Manel. Grups d’aquí, que conviuen perfectament en els festivals amb els caps de llista més internacionals.


 

Juliol portarà la música independent hibridada a Arbúcies amb el PopArb, que aquest any es consolida, a Barcelona amb el CruïllaBCN, al Vallés amb EMBASSA’T (un sol dia amb agradables sorpreses) i a Benicàssim, una mica més lluny, amb el ja mític i multitudinari FIB. El que està clar és que els cartells aposten per la barreja, per la música viva i canviant, hibridada.


Rock, Indierock, Pop, Folk, Indiefolk, Electrònica de tots colors... Una barreja equilibrada i exitosa que atrau com un iman als joves desitjosos de tota la força dels concerts concentrada en uns pocs dies.

Però no tan sols la música hibrida, també el propi festival es una barreja d’xperiències. Oci, amics, cultura, festa, música i fins i tot supervivència (i si no que li preguntin als veterans del FIB), es barregen en un mateix escenari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada