Revolució Plurideològica

Parlem del moviment 15M. Parlem del moviment @acampadabcn, #catalanrevolution, #spanishrevolution, #yeswecamp. Un moviment que no té un nom concret, ni una cara, ni una imatge. Un moviment que, segons com es miri, no té res de concret. I aquesta és la seva gran virtut, al mateix temps que el seu gran risc. Virtut perquè gairebé tots ens podem sentir identificats. Risc, perquè pot ser la causa de la seva mort. Hi ha un camí a seguir, però no encara una direcció. La pregunta és. ¿cal aquesta direcció? ¿És pot avançar evitant els camins que fins ara s’han utilitzat? Sense líder. Sense símbol. Sense partit.

Parlem del moviment 15M. L’expressió d’un sentiment d’indignació generalitzat dins el qual s’aplega una heterogènia i àmplia massa de gent. Són poques les persones que puguin mostrar-se contràries amb el desencant que n’és la causa. Les formes poden qüestionar-se, la falta d’uns continguts específics pot criticar-se, però no l’essència. Tots formem part del moviment, tot i que cap de nosaltres sàpiga molt bé què és el que vol dir ser un indignat, un acampat. Es tracta d’un moviment de reacció, i a partir d’aquesta reacció, d’aquest rebuig, s’intentarà emprendre un camí de recerca. Solucions pel canvi. Per la millora. ¿El resultat d’aquesta recerca? Veurem.

El que està clar és que parlem d’un nou escenari. Un moviment pacífic, que s’estén gracies a les xarxes socials i que permet fer de la heterogeneïtat i el diàleg una virtut, una raó d’unió. Les places de Catalunya, d’Espanya i de més enllà són un exemple vivent del moment d’indignació que estem vivint, i dins d’elles és respira un ambient que costa de trobar, un ambient de revolució plurideològica. I, no és que en tingui molta idea, però poder l’única forma amb la qual aquest moviment pot evolucionar cap a un projecte més definit és la hibridació. Acabar amb la creença que qualsevol moviment necessita d’unes directrius unideològiques, i apostar per la creació d’una plataforma que unifiqui els diferents en busca d’uns objectius comuns. En un moment on els polítics es deuen al partit abans que al país, on sembla que ser vermell o blau és més important que tirar endavant i ajudar els ciutadans,  poder la hibridació ideològica ajudi a tornar a posar per davant el futur que les idees fixes.