Oscars i Gèneres

Ja han arribat, ja són aquí. Aquesta matinada Hollywood celebra la seva festa anual i els famosos ja fa dies que estan posant-se guapos. Els Oscars ja són aquí. I tinc unes poques preguntes.

És The King´s Speech un drama? Ho és Black Swan? I què és Inception? Toy Story 3 està nominada a la millor pel·lícula, i no tan sols com a film d’animació, per què?

Els gèneres es deformen, pateixen canvis, i no només quan parlem de projectes experimentals. Que li diguin a Darren Aronofsky (aquest pot ser, a la fi, el seu any) que porta anys lluitant per explicar les coses des d’un òptica diferent, i ara sembla que la indústria més comercial el comença a entendre. I és que la seva particular versió del Llac dels Cignes està meravellant a tot tipus de públics.

I com ha crescut aquest Christopher Nolan amb Inception. Va posar a prova els nostres nervis i la nostra imaginació i, a més a més, ens va donar una bona dosis dramàtica amb una Marion Cotillard encantadorament fosca, enamorada d’un Leonardo DiCaprio que fins i tot pot convèncer. Acció intel·ligent amb tocs de drama?

Teoria: Un gènere literari serveix per a que l’escriptor no es desvií del seu camí. Portem milions d’anys explicant històries, i si s’han creat unes fórmules és perquè ens són inherents. Allunyar-se’n podria resultar perillós. La imaginació serveis per jugar dins d’uns límits, unes fórmules universals que situïn als receptors, que permetin que entenguin allò que veuen, llegeixen o escolten. La alliberació de la creativitat fora dels límits ha portat a molts a una total incomprensió i a pocs a una autèntica genialitat.  

True Grit, The Fighter o Winter’s Bone haurien de ser les preferides, no? No del tot...

Què és The King´s Speech? Una genial mostra d’humor intel·ligent sense perdre el contingut dramàtic. Drama doncs? Comèdia? Les dues?

Què és Black Swan? Drama? Film sobre el ballet? Thriller psicològic? Esquizofrènia? Reflexió filosòfica sobre el patiment de l’artista entregat? Això és un gènere?

Per què, tot i no poder definir-ho, veus el film i entens perfectament el missatge?

No sabem com, però els límits es poden transgredir sense perdre el sentit. I no tan sols això, sinó que es poden canviar. Bé, l’essència potser no canviarà, però sí la forma. Ja no és tan estrany explicar històries on els passos delimitats pels gèneres estan canviats de lloc i cada cop més amagats. I tot i així funciona. Ningú és perd, perquè hibridar no és una aventura, és un fet natural.

La hibridació és aquí, sempre ho ha estat.

Primer híbrid

L’any passat, el festival de Sundance va ser l’esdeveniment escollit per Banksy per estrenar la seva última obra. Aquest cop, però, va superar-se a sí mateix creant un híbrid a l’altura de les seves millors obres d’art urbà: un llargmetratge documental. En principi. I dic en principi, perquè res està lliure d’enginy i d’engany quan parlem de Banksy.

Exit Through the Gift Shop és un film gravat a mode de documental sobre l’art urbà que va despertar moltíssimes expectatives. Molts il·lusos esperaven que, per fi, el genial artista britànic desvelés la seva identitat. D’altres desitjaven que, com a mínim, expliqués què era el que feia i perquè ho feia. Però, ara que la cinta ha passat per les sales de cinema i ja està disponible a la xarxa, podem dir que, un cop més, Banksy va deixar al món en evidència.

No, el film no és un documental. Si bé aporta nombroses gravacions de la forma de treballar dels més grans artistes urbans i les seves declaracions, incloses algunes d’un Banksy sense rostre i amb la veu distorsionada, no és en absolut un retrat d’aquest moviment avantguardista d’expressió artística. És, en sí mateix, una obra més. Sense crèdits, i amb l’única referència a l’autor materialitzada amb la frase “A Banksy film”, Exit Through the Gift Shop és un híbrid exemplar que barreja la forma del cinema documental, amb el missatge de la sàtira i l’estil agressiu i enganyós del propi art urbà. I més enllà d’això, és també un experiment social que posa a prova la innocència de l’espectador.

Si haguéssim de dir, ara, quin és el tema del film, deixaríem de banda termes com documental enginyós o film sobre l’art urbà. Parlem d’un experiment innovador que convida a pensar en l’autèntic valor de l’art en una societat sense criteri. Exit Through the Gift Shop és l’híbrid per excel·lència, que pren la forma del que no és per explicar coses realment interessants a aquells que s’esforcin per esbrinar què hi ha darrera de les seves imatges i paraules. I el millor de tot: és una cinta divertida i entretinguda. 
Benvinguts a híbrids.